Classificació Big Year novembre 2020

Novembre termina, acaba la migració definitivament i esta a punt d'acabar el Big Year 20, amb la mateixa tònica, temperatures altes, sequera i anticicló, cosa que sembla no facilita gens l'aturada dels ocells migrants ni la "caiguda" de grans quantitats d'ocells per fortes tempestes.

Tampos novembre a duit grans modificacions, potser la lluita per la segona i tercera posicions a les dues categories. Queden només 30 dies, però hi ha moltes espècies, tot i que la majoria són escases i difísils de veure.

Al novembre no hi ha hagut massa ocells rars, s'ha seguit veient algun hortolans grocs (Emberiza citrinella) i una cigonya negra (Ciconia nigra) que sembla haver.se quedat a passar l'hivern al Pla de Cúber.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

La cigonya negra (Ciconia nigra) que sembla haver quedat a Cúber  (Foto J. Manchado).

Un dels 5 hortolans grocs (Emberiza citrinella) vists a la finca de Galatzó (Foto Biel Bernat).

Classificació Big Year octubre 2020

Octubre ha acabat tal com es va iniciar, temperatures altes i anticicló i en general pocs ocells i gens de pluges a la major part de les illes. La migració està molt avançada i comencen a arribar els ocells que passaran l'hivern aqui, tot i que encara de forma tímida.

Com als darreres mesos, les classificacions han vist pocs canvis, amb una certa consolidació de les posicions prèvies, confirmant-se una estreta lluita per els 2 llocs del podium. Els dos mesos finals de fred decidiran i segurament ara al novembre es decidirà bona part de les classificacions finals.

El que si és octubre, sense dubte, és el millor mes per a trobar ocells rars, i així ha estat; la llista és llarguíssima i es fa difícil triar la raresa del mes, tot i així estaria entre 4 hortolans menuts (Emberiza pusilla) a Cabrera o un pela-roques (Tichodroma muraria) a sa Dragonera; però es que a més a més hem tingut 3 o 4 cigonyes negres, varis mussols emigrants, 3 llambritges de bec vermell, un passerell carminat, un totoliu, 1 cucui reial, 3 hortolans grocs, varis ull de bou de dues retxes i moltes altres espècies tot i que no tan rares. També un pelicà rosat a Menorca, tot i que sembla que escapat de colònies en semi llibertat del sud de França.

Moltes rareses, algunes realment espectaculars i d'aqueixes que valen un món.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Un dels quatre hortolans menuts (Emberiza pusilla) vist a Cabrera (Foto Jason Moss).

Un sorprenent pela-roques (Ticodroma muraria) guaita a la part superior dels penyals de sa Dragonera (Foto Maties Rebassa).

Classificació Big Year setembre 2020

El mes de setembre ha mantigut una tònica semblant als anteriors mesos d'estiu, calor, manca de pluges i pocs ocells, tot i que lògicament han començat, primer tímidament i després de forma més abundant a arribar els primers migrants i alguns dels hivernants que ja passaran l'hivern entre nosaltres.

Com als darreres mesos, les classificacions han vist pocs canvis, amb una certa consolidació de les posicions prèvies, confirmant-se una estreta lluita per els 2 llocs del podium. Finalment ens trobem en plena tardor i els darrers dies de setembre ja va passar una forta ventada de varis dies. Octubre segurament decidirà bona part de les classificacions finals.

La raresa més important del mes ha estat un passerell carminat (Carpodacus erythrynus) vist durant varis dies al "merendero" de la platja de Cabrera Gran, un exemplar jove, menjant de forma continua unes petites llavors de plantes de la zona.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Un jove de passerell carminat (Carpodacus erythrynus) vist durant 4 dies al "merendero" de Cabrera (Foto Dani Hinckley).

Classificació Big Year agost 2020

Durant l'agost, com no podia ser d'altre forma la calor ha continuat, amb temperatures molt altes i cap tempesta gairebé fins a final de mes, cosa que no ha afavorit l'arribada de molts migrants, tot i que durant el mes si han anat passant els limícoles, sempre tan primerencs

Amb tant pocs ocells no hi ha hagut grans canvis a les classificacions i ara cal esperar les primeres tronades fortes de setembre que ben segur portaran migrants i permetran sumar espècies a aquells participants que les tenen pendents des de la migració primaveral, malmesa per el confinament.

Tampoc hi ha hagut rareses i per tant ens centarem en un gaig blau (Coracias garrulus) vist varis dies a la rotonda de la carretera a Alcúdia, que després de un parell de setmanes potser la mateixa ha sigut vista en es Salobrar de Campos.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Gaig blau jove (Coracias garrulus) a Alcúdia (Foto Miquel Vallespir).

Classificació Big Year juliol 2020

El mes de juliol ha estat marcat per una calor espectacular, amb records absoluts per sobre dels 40º a l'interior de Mallorca, que probablement ha fet que poca gent surti al camp, amb la qual cosa no s'han vist ni tan sols ocells rars aquests 31 dies.

No hi ha hagut grans canvis a les classificacions i només fan dues fortes pujades els participants britànics que a la fi han pogut viatjar a Mallorca i sumar ocells habituals que no havien pogut veure per el confinament.

Com ja hem dit no hi ha hagut rareses i la més rara potser ha estat una rara oca de galta blanca (Branta leucopsis) que després de un parell de setmanes potser la mateixa ha sigut vista en es Salobrar de Campos.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Oca de galta blanca (Branta leucopsis) en es Salobrar de Campos (Foto Jason Moss).

Classificació Big Year Juny 2020

El mes de juny sol ser pobre en espècies però al mateix temps és un mes que pot sorprendre amb l'aparició d'espècies que han fallat en la cria, d'aus divagants, que es presenten a les Illes de forma sobtada i fora del període de migració, però així i tot és un més per sumar poques espècies.

No hi ha hagut grans canvis a les classificacions i no es produeixen moviments importants, ara ja a l'espera de que en poques setmanes amb l'arribada dels primers limícoles de tornada, comenci la migració post-nupcial. Ara com deim cal pujar a les muntanyes o anar a penya-segats per a cercar els nidificants escassos que crien a les Illes.

Pel que fa a rareses, no hi ha hagut cap super raresa, tot i que sembla que tot i que se va saber a primers de juliol, a finals de juny es va veure un mascarell bru (Sula leucogaster) al Parc Nacional de Cabrera;  a més d'això també s'han vist rareses importants com una llambritja de bec vermell (Hydroprogne caspia) a s'Albufereta; 2 ànneres canyella (Tadorna ferruginea) a la bassa de can Guidet i una rara oca de galta blanca (Branta leucopsis) vista durant uns dies al prat de Sant Jordi.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Llambritja de bec vermell (Hydroprogne caspia) a s'Albufera. (Foto: Miquel Vallespir)

 

Classificació Big Year Maig 2020

Després del confinament estricte de març i abril, durant el mes de maig es varen anar suavitzant les condicions de confinament i alguns dels participants han pogut sumar moltes de les espècies que no es varen poder veure durant els mesos de migració previs.

Ara la migració pre-nupcial està gairebé acabada i venen els mesos mes aturats de l'estiu, però no cal oblidar que encara quedar la migració post-nupcial, per sumar la majoria dels ocells que ara no s'hagin pogut veure, amb molt poques excepcions tots son visibles a la tardor.

Pel que fa a rareses, l'estrella, sense cap dubte, ha estat un Fuell daurat del Pacific (Pluvialis fulva) vist al Parc Natural des Salobrar de Campos en un curt vol sobre la part central des camí de sa Barrala (a falta de confirmar potser un primer per Balears) i igualment un Paràsit coa-ample (Stercorarius pomarinus) vist a la zona de Portopetro i Portocolom els darrers dies del mes, tot i que es possible que tots dos hagin passat més temps a les respectives zones.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

 Fuell daurat del Pacífic (Pluvialis fulva) sobrevolant es Salobrar (Foto: Miquel Vallespir)

Paràsit coa-ample (Stercorarius parasiticus) creuant a la zona de Portocolom (Foto: Josep Manchado)

Classificació Big Year Abril 2020

Si març va ser un mes estrany, abril ha sigut totalment atípic, amb tots els participants locals tancats a casa, sense poder sortir i els participants d'altres paisos sense poder venir a Mallorca, tal com tenien previst, per viure a l'illa el mes d'abril, sense dubtes el millor de tot l'any.

Lògicament la gent ha pogut sumar poques espècies, tot i que el confinament no ha estat el mateix per gent tancada al centre de Palma que per altres tancats a una casa de la foravila, o per altres afortunats que per la seva feina han gaudit de autoritzacions per anar-hi a zones molt bones per els ocells.

Per sort, queda la tardor i el Big Year és un tipus de competició on el màxim a sumar es fixe, i excepte 3 o 4 espècies que gairebé només es veuen a la primavera, la immensa majoria es podran veure a la tardor.

Rareses hi ha hagut poques, el més important dos papamosques de collar (Ficedula albicollis), però en els dos casos vists per persones que no participen al Big Year, dels participants potser el més important un Cucui reial (Clamator glandarius) vist a Porto Petro per en Mike Montier, un dels que ha tingut un confinament més difícil, des del seu balcó! una sorpresa important que de repetir.se pot produir problemes per el cor den Mike.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

En Mike no va poder fer foto al "Great Spotted Cuckoo", però el cucui reial (Clamator glandarius) és tan espectacular i guapo que igualment posam una foto feta al Delta de l'Ebre

Classificació Big Year març 2020

Que podem dir del març més atípic del Big Year, sinó de qualsevol març que haguem viscut qualsevol de nosaltres? Tancats a casa des de fa 20 dies per un estat d'alarma declarat per l'arribada d'un virus.

Els totals sumats per cada un dels participants han estat magres, sense poder anar-hi al camp ni a les zones naturals; en un mes, com és març on habitualment s'afegeixen moltes espècies, amb el pas de multitud de migrants i l'arribada dels primers estivals.

Com deim s'han afegit molt poques espècies a la llista, tot i que la majoria de participants passen hores als jardins, balcons o terrasses intentant cobrir el pas de rapinyaires migrants i veient la resta d'ocells.

Cal una menció especial per en Martin, na Mara i Isabella, que per primera vegada en molts d'anys  no podran passar els millors dies de la primavera a Mallorca, la seva segona casa, ja que resten confinats a Alemanya i també per el jove Alex Nicoll, que malgrat la seva curta edat ja ha superat les 100 espècies... i això que encara no ha vist les oronelles, tot i les hores de balcó. Ànims Alex, segur que passen oronelles!

Com que només s'ha pogut sortit al camp 12 dies, hi ha poques rareses, les més destacades potser un pinsà mé (Fringilla montefringilla) en es Capdellà; 18 gavines capnegres (Ichthyaetus melanocephalus) refugiades a Cala Estància i 1 rasclet pintat (Porzana porzana) en es Prat de Sant Jordi, on també es segueixen veient les 3 cigonyes que porten ja casi un any i on es varen veure sis un dia.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Pinsà mé (Fringilla montefringilla) en es Capdellà (Foto: Toni Soler)

 3 gavines de cap negre (Ichthyaetus melanocephalus) a cala Estància (Foto: J. Manchado)

       Un rasclet pintat (Porzana porzana) al prat de Sant Jordi (Foto: Juanjo Bazán)

Classificació Big Year febrer 2020

Acaba febrer amb una temperatura excepcionalment alta, per sobre dels 20º i sense ploure, no ha estat un mes de moltes rareses, però si de veure's moltes espècies, tot i que cada any en nombres més baixos, preocupant especialment en els limícoles, que gaire bé no hi ha.

Com deim malgrat aquesta minva en el nombre total d'individus, febrer ha estat un mes amb un nombre molt alt d'observacions d'espècies, amb xifres que no s'havia arribat mai.

No hi ha hagut rareses massa importants, tot i que trobar simultàniament a Mallorca 2 botxins meridionals (Lanius meridionalis) vists el mateix dia a Lanzell i sa Barrala, és un fet bastant excepcional, també cal destacar un cegall menut, vist el darrer dia del mes en el prat de Sant Jordi, un lloc que cada any recupera més condicions de "naturalitat" per l'abandonament de les finques i on es veuen més ocells.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

El botxí (Lanius meridionalis) de sa Barrala, prop des Salobrar (Foto: J. Manchado)

       Un cegall menut (Lymnocriptes minumus) al prat de Sant Jordi (Foto: Marc Anglada)

Classificació Big Year gener 2020

Ja estam a febrer i acabat el gener de 2.020 comença una nova edició del Big Year, tant a Mallorca com a les Illes Balears. Amb l'edició d'enguany arribam ja a la vuitena, amb alguns habituals que no la faran però amb arribada de nous participants com alguns participants europeus visitants habituals de Mallorca o el jove Alex. Així que es consolida un any més el nostre Big Year.

Com l'any passat tindrem 3 llistes, el Big Year Mallorca, on hi ha més participants, el de les Illes Balears i el d'espècies fotografiades, que anirem actualitzant de forma mensual. Teniu en compte que les dues classificacions són lleugerament diferents, ja que les normes no són iguals per als diferents àmbits territorials. (Podeu trobar un resum de les normes més abaix).

Gener ha estat un mes sense rareses d'importància. Així que vos deixarem amb una foto d'una espècie com el bitó (Botaurus stellaris) que sense ser rara, ja que en teoria es habitual de s'Albufera i el prat de Sant Jordi, no es gens fàcil de veure, i menys a ple dia,

Potser aquesta primera classificació te errades, ens hem oblidat algú o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Un bitó (Botaurus stellaris), volant davant d'un hide a s'Albufera (Foto: Miquel Vallespir)

Classificació Final BIG YEAR 2019

Acaba l'any i acaba el Big Year 2019, el setè des que vàrem començar allà per el gener de 2013!!! i tal com ha anat durant tot l'any ha estat el big year més igualat dels set disputats, tan igualat que a la categoria Illes Balears, hi ha un empat entre els 2 guanyadors: Juanjo Bazán i Pere Vicens, amb 232 espècies; al Big Year Mallorca el guanyador final ha estat en Juanjo Bazán amb 221 espècies i la igualtat s'ha produït del segon al setè classificats entre els quals hi ha nomes 8 espècies de diferència.
Pel que fa a les fotos, el guanyador és també Juanjo Bazán amb 223 fotos, que és un nou record d'espècies fotografiades.

El més important d'aquest mes ha estat un hortolà groc (Emberiza citrinella) a Lluc, vist per en Toni Soler i sobre tot una titina d'aigua (Anthus petrosus) trobat per en Dani López Velasco al petit salicorniar de la Gola del Port de Pollença, un lloc que després del Tarsiger ens torna sorprendre amb aquest ocell que es molt rara a les Illes.

I amb aquest petit retard d'uns dies, donam per tancat el Big Year Mallorca i Illes Balears 2019, esperant que vos apunteu al nou BY'2020, que promet noves i fortes emocions.

Si trobau que la classificació te errades, ens hem oblidat algú o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

La gran sorpresa del desembre ha estat aquesta titina d'aigua (Anthus petrosus), observada a la Gola del Port de Pollença per en Dani López Velasco i que encara és allà (Foto: Josep Manchado)