dilluns, 8 d’abril de 2013

D'un cucui reial a una cucui "republicana"

Si a la darrera entrada parlavem d'un cucui reial (clamator grandarius) que va ser vist fugaçment per s'Albufera, i que va fugir davant el vol baix d'una arpella, tres dies després una femella de cucui (cuculus canorus), en aquest cas el cucui del que parlem no era reial sinó una preciosa femella amb una magnifica capa vermella, d'aquí la petita broma de "cucui republicana".


El cucui és un ocell bastant habitual als estius illencs, i es pot sentir a qualsevol garriga on hi hagi arbres, el que es molt més difícil es veure'l amb claredat  normalment només es pot escoltar el cant, el famós "cu-cu", i en tot cas veure una ombra ràpida que fuig i creua entre els arbres i molts fins i tot passant moltes hores al camp, poques vegades hem aconseguit veure un cucui de forma clara.

El que ha fet tan especial la cucui femella de s'Albufereta és que durant dos dies s'ha deixat veure molt be, a una zona amb pocs arbres, amb vols curts, posant-se a arbres secs on es veia amb facilitat, mostrant un i altre cop el seu pit barrat, preciós, com el d'un esparver i una esquena vermella, llampant, "d'un roig encés", que no te res de reial.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada