La primavera el "Big Year" altera...

Si durant l'hivern ha hagut casi 3 mesos per anar observant i sumant cada una de les espècies invernals, i durant els mesos d'estiu haurà temps suficient per anar observant les reproductores-estivals; durant aquests dies d'abril la migració pre-nupcial (previa al període de cria) està en un dels seus períodes de màxim pas i ara no hi ha tants dies per a veure una espècie com als mesos passats.

En moltes ocasions les espècies més escases, com ara àguila marcenca, cigonya negra, oriol i moltes altres es veuen només un dia i a cops unes hores, per la qual cosa s'ha d'estar en el lloc apropiat en el moment oportú, si no, potser ja no hi haurà ocasió de veure l'espècie potser fins a la tardó, quan torni al sud després d'haver criat al nord.

Això ha fet que s'incrementi moltíssim el nombre d'habituals a la Talaia d'Albercutx, a Formentor, un dels millors llocs, si no el millor, per a veure migració prenupcial a Mallorca. Avui diumenge, coincidint amb l'espera dels primers aligots vespers (pernis apivorus), a Albercutx ha hagut un autèntic "overbooking" d'observadors, de telescopis i de prismàtics, tot i que el dia no ha acompanyat gens i les estrelles no han estat els grans migrants sinó grups de tonyines que han passat bona part del matí sota els penya-segats de la torre.

17 "bigyearders" junts a la Talaia d'Albercutx, esperant migrants

Fins a un total de 17 participants en el Big Year Mallorca, hem coincidit a Albercutx esperant veure pas de rapinyaires migrants. Com passa tant de dies, els ocells no han acompanyat i no hi ha hagut molts "clings" i el primer pernis no ha aparegut, però ha estat un matí fantàstic, amb molt bona companyia i bon ambient.

D'un cucui reial a una cucui "republicana"

Si a la darrera entrada parlavem d'un cucui reial (clamator grandarius) que va ser vist fugaçment per s'Albufera, i que va fugir davant el vol baix d'una arpella, tres dies després una femella de cucui (cuculus canorus), en aquest cas el cucui del que parlem no era reial sinó una preciosa femella amb una magnifica capa vermella, d'aquí la petita broma de "cucui republicana".

El cucui és un ocell bastant habitual als estius illencs, i es pot sentir a qualsevol garriga on hi hagi arbres, el que es molt més difícil es veure'l amb claredat  normalment només es pot escoltar el cant, el famós "cu-cu", i en tot cas veure una ombra ràpida que fuig i creua entre els arbres i molts fins i tot passant moltes hores al camp, poques vegades hem aconseguit veure un cucui de forma clara.

El que ha fet tan especial la cucui femella de s'Albufereta és que durant dos dies s'ha deixat veure molt be, a una zona amb pocs arbres, amb vols curts, posant-se a arbres secs on es veia amb facilitat, mostrant un i altre cop el seu pit barrat, preciós, com el d'un esparver i una esquena vermella, llampant, "d'un roig encés", que no te res de reial.

Cucui reial

Amb l'arribada de la primavera han començat a arribat els ocells migratoris a l'illa, alguns per quedar-se i d'altres per seguir cap a Europa després de una "escala tècnica" a Mallorca.

La majoria de les espècies s'estan veient uns dies abans del que es habitual, potser per aquest hivern tan suau que hem tingut o perque hi ha més ulls de "bigyeardistes" esperant-les i mirant al cel.

Aquests dies entre d'altres s'han observat bastantes coablanques rosses (oenanthe hispanica), un ocell que es veu cada migració però potser no en un número tan alt i sobre tot la gran observació d'aquest començament d'abril ha estat un cucui reial (clamator glandarius), es va veure uns minuts a l'interior de s'Albufera, a la zona de la Roca i en Maties Rebassa el va poder veure i fer una foto quan fugia.

Cucui reial (clamator glandarius) fugint espantat per una arpella (foto: M. Rebassa)

Classificació a final de març

El tercer mes ha tingut dues fases molt diferenciades, per un costat la primera meitat on era difícil afegir noves espècies i per l'altre la segona on mica en mica, a mida que les aus anaven sentit en el cos la cridada del "zugunruhe", l'illa s'ha anat buidant de molts dels ocells que han passat aquí l'hivern i ha donat la benvinguda als ocells que van cap al nord i als que quedaran a Mallorca tota la primavera i l'estiu; es a dir, ha començat la Migració.

Amb l'arribada del bon temps i dels migrants s'han vist moltes espècies que durant el gener i febrer no eren a Mallorca i per tant s'ha anat ampliant la llista dels que entren en el "+100 Club". Per altre banda en Maties Rebassa continua al cap de la classificació, acostant-se ja cap al "+200 club".

Tot i que hi ha un apartat d'aquest bloc on està permanentment la classificació, aquí us deixem una classificació a dia 31 de març:

1. Maties Rebassa         168
2. Pere Vicens                165
3. Josep Manchado      157
4. Rafel Mas                    155
5. José Luis Martínez   149
6. Jordi Muntaner          144
7. Juanjo Bazan             143
8. Biel Bernat                  143
9. Gemma Carrasco      142
10. Lalo Ventoso              142
11. Cati Artigues               141
12. Toni Muñoz                 139
13. Juan M. González      137
14. Susana Quintanilla    137
15. Antoni Soler                 131
16. Xavi Llabrés                129
17. Jaume Adrover          128
18. Manolo Suárez           127
19. Carlos Lóp-Jurado    125
20. Steve Nicoll                 125
21. Lluís Parpal                 124
22. Michael Montier         123
23. Cristina Fiol                 120
24. David García               118
25. Carlota Viada              113
26. Patricia Arbona           105
27. Rafael Berlanga            98
28. Steve Sánchez             90
29. Xavier Mas                     84
30. Manolo Cabalga           82
31. Lupe Suárez                 80
32. Andrés Mas                   79
33. Margalida Roig            75
34. Jaume Canals              68
35. Alberto Bazán             60
36. Paula Sevilla                56
37. Miquel À. Mairata        54
38. Nieves Negre               52
39. Adolfo Ferrero             26
40. *Dels altres 5 participants no tenim les dades

Ull de bou pàl·lid a s'Evangèlica, un migrant escàs. (foto: Juanjo Bazán)