Classificació Big Year Maig 2020

Després del confinament estricte de març i abril, durant el mes de maig es varen anar suavitzant les condicions de confinament i alguns dels participants han pogut sumar moltes de les espècies que no es varen poder veure durant els mesos de migració previs.

Ara la migració pre-nupcial està gairebé acabada i venen els mesos mes aturats de l'estiu, però no cal oblidar que encara quedar la migració post-nupcial, per sumar la majoria dels ocells que ara no s'hagin pogut veure, amb molt poques excepcions tots son visibles a la tardor.

Pel que fa a rareses, l'estrella, sense cap dubte, ha estat un Fuell daurat del Pacific (Pluvialis fulva) vist al Parc Natural des Salobrar de Campos en un curt vol sobre la part central des camí de sa Barrala (a falta de confirmar potser un primer per Balears) i igualment un Paràsit coa-ample (Stercorarius pomarinus) vist a la zona de Portopetro i Portocolom els darrers dies del mes, tot i que es possible que tots dos hagin passat més temps a les respectives zones.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

 Fuell daurat del Pacífic (Pluvialis fulva) sobrevolant es Salobrar (Foto: Miquel Vallespir)

Paràsit coa-ample (Stercorarius parasiticus) creuant a la zona de Portocolom (Foto: Josep Manchado)

Classificació Big Year Abril 2020

Si març va ser un mes estrany, abril ha sigut totalment atípic, amb tots els participants locals tancats a casa, sense poder sortir i els participants d'altres paisos sense poder venir a Mallorca, tal com tenien previst, per viure a l'illa el mes d'abril, sense dubtes el millor de tot l'any.

Lògicament la gent ha pogut sumar poques espècies, tot i que el confinament no ha estat el mateix per gent tancada al centre de Palma que per altres tancats a una casa de la foravila, o per altres afortunats que per la seva feina han gaudit de autoritzacions per anar-hi a zones molt bones per els ocells.

Per sort, queda la tardor i el Big Year és un tipus de competició on el màxim a sumar es fixe, i excepte 3 o 4 espècies que gairebé només es veuen a la primavera, la immensa majoria es podran veure a la tardor.

Rareses hi ha hagut poques, el més important dos papamosques de collar (Ficedula albicollis), però en els dos casos vists per persones que no participen al Big Year, dels participants potser el més important un Cucui reial (Clamator glandarius) vist a Porto Petro per en Mike Montier, un dels que ha tingut un confinament més difícil, des del seu balcó! una sorpresa important que de repetir.se pot produir problemes per el cor den Mike.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

En Mike no va poder fer foto al "Great Spotted Cuckoo", però el cucui reial (Clamator glandarius) és tan espectacular i guapo que igualment posam una foto feta al Delta de l'Ebre

Classificació Big Year març 2020

Que podem dir del març més atípic del Big Year, sinó de qualsevol març que haguem viscut qualsevol de nosaltres? Tancats a casa des de fa 20 dies per un estat d'alarma declarat per l'arribada d'un virus.

Els totals sumats per cada un dels participants han estat magres, sense poder anar-hi al camp ni a les zones naturals; en un mes, com és març on habitualment s'afegeixen moltes espècies, amb el pas de multitud de migrants i l'arribada dels primers estivals.

Com deim s'han afegit molt poques espècies a la llista, tot i que la majoria de participants passen hores als jardins, balcons o terrasses intentant cobrir el pas de rapinyaires migrants i veient la resta d'ocells.

Cal una menció especial per en Martin, na Mara i Isabella, que per primera vegada en molts d'anys  no podran passar els millors dies de la primavera a Mallorca, la seva segona casa, ja que resten confinats a Alemanya i també per el jove Alex Nicoll, que malgrat la seva curta edat ja ha superat les 100 espècies... i això que encara no ha vist les oronelles, tot i les hores de balcó. Ànims Alex, segur que passen oronelles!

Com que només s'ha pogut sortit al camp 12 dies, hi ha poques rareses, les més destacades potser un pinsà mé (Fringilla montefringilla) en es Capdellà; 18 gavines capnegres (Ichthyaetus melanocephalus) refugiades a Cala Estància i 1 rasclet pintat (Porzana porzana) en es Prat de Sant Jordi, on també es segueixen veient les 3 cigonyes que porten ja casi un any i on es varen veure sis un dia.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Pinsà mé (Fringilla montefringilla) en es Capdellà (Foto: Toni Soler)

 3 gavines de cap negre (Ichthyaetus melanocephalus) a cala Estància (Foto: J. Manchado)

       Un rasclet pintat (Porzana porzana) al prat de Sant Jordi (Foto: Juanjo Bazán)