Classificació Big Year març 2020

Que podem dir del març més atípic del Big Year, sinó de qualsevol març que haguem viscut qualsevol de nosaltres? Tancats a casa des de fa 20 dies per un estat d'alarma declarat per l'arribada d'un virus.

Els totals sumats per cada un dels participants han estat magres, sense poder anar-hi al camp ni a les zones naturals; en un mes, com és març on habitualment s'afegeixen moltes espècies, amb el pas de multitud de migrants i l'arribada dels primers estivals.

Com deim s'han afegit molt poques espècies a la llista, tot i que la majoria de participants passen hores als jardins, balcons o terrasses intentant cobrir el pas de rapinyaires migrants i veient la resta d'ocells.

Cal una menció especial per en Martin, na Mara i Isabella, que per primera vegada en molts d'anys  no podran passar els millors dies de la primavera a Mallorca, la seva segona casa, ja que resten confinats a Alemanya i també per el jove Alex Nicoll, que malgrat la seva curta edat ja ha superat les 100 espècies... i això que encara no ha vist les oronelles, tot i les hores de balcó. Ànims Alex, segur que passen oronelles!

Com que només s'ha pogut sortit al camp 12 dies, hi ha poques rareses, les més destacades potser un pinsà mé (Fringilla montefringilla) en es Capdellà; 18 gavines capnegres (Ichthyaetus melanocephalus) refugiades a Cala Estància i 1 rasclet pintat (Porzana porzana) en es Prat de Sant Jordi, on també es segueixen veient les 3 cigonyes que porten ja casi un any i on es varen veure sis un dia.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Pinsà mé (Fringilla montefringilla) en es Capdellà (Foto: Toni Soler)

 3 gavines de cap negre (Ichthyaetus melanocephalus) a cala Estància (Foto: J. Manchado)

       Un rasclet pintat (Porzana porzana) al prat de Sant Jordi (Foto: Juanjo Bazán)

Classificació Big Year febrer 2020

Acaba febrer amb una temperatura excepcionalment alta, per sobre dels 20º i sense ploure, no ha estat un mes de moltes rareses, però si de veure's moltes espècies, tot i que cada any en nombres més baixos, preocupant especialment en els limícoles, que gaire bé no hi ha.

Com deim malgrat aquesta minva en el nombre total d'individus, febrer ha estat un mes amb un nombre molt alt d'observacions d'espècies, amb xifres que no s'havia arribat mai.

No hi ha hagut rareses massa importants, tot i que trobar simultàniament a Mallorca 2 botxins meridionals (Lanius meridionalis) vists el mateix dia a Lanzell i sa Barrala, és un fet bastant excepcional, també cal destacar un cegall menut, vist el darrer dia del mes en el prat de Sant Jordi, un lloc que cada any recupera més condicions de "naturalitat" per l'abandonament de les finques i on es veuen més ocells.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

El botxí (Lanius meridionalis) de sa Barrala, prop des Salobrar (Foto: J. Manchado)

       Un cegall menut (Lymnocriptes minumus) al prat de Sant Jordi (Foto: Marc Anglada)

Classificació Big Year gener 2020

Ja estam a febrer i acabat el gener de 2.020 comença una nova edició del Big Year, tant a Mallorca com a les Illes Balears. Amb l'edició d'enguany arribam ja a la vuitena, amb alguns habituals que no la faran però amb arribada de nous participants com alguns participants europeus visitants habituals de Mallorca o el jove Alex. Així que es consolida un any més el nostre Big Year.

Com l'any passat tindrem 3 llistes, el Big Year Mallorca, on hi ha més participants, el de les Illes Balears i el d'espècies fotografiades, que anirem actualitzant de forma mensual. Teniu en compte que les dues classificacions són lleugerament diferents, ja que les normes no són iguals per als diferents àmbits territorials. (Podeu trobar un resum de les normes més abaix).

Gener ha estat un mes sense rareses d'importància. Així que vos deixarem amb una foto d'una espècie com el bitó (Botaurus stellaris) que sense ser rara, ja que en teoria es habitual de s'Albufera i el prat de Sant Jordi, no es gens fàcil de veure, i menys a ple dia,

Potser aquesta primera classificació te errades, ens hem oblidat algú o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Un bitó (Botaurus stellaris), volant davant d'un hide a s'Albufera (Foto: Miquel Vallespir)