Classificació Final Big Year 2020

Ja ha acabat 202, un any realment diferent i dolent, i amb ell ha acabat el 8e Big Year, des que alla per el gener de 2013 vàrem començar després de veure la pel·lícula... El guanyador a les 3 categories ha estat el mateix: Josep Manchado, amb una certa aventatge sobre els segon i tercer, on si hi ha hagut molta igualtat, només 3 espècies entre el 2º i el 4º al BY Balears i un empat en el segon lloc entre Mike Montier i Juanjo Bazán al BY Mallorca.

Les xifres de les espècies observades han estat més baixes que a anys anteriors, però cal tenir en compte l'any tan atípic que ha estat el 2020. Continuen per tant vius els records de 232 per Mallorca (Maties Rebassa), 232 per Illes Balears (Juanjo Bazán i Pere Vicens) i 223 per a fotos (Juanjo Bazán).

Si al passat més de novembre parlavem de grans rareses, aquest desembre ha estat impressionant, amb un climax final el darrer dia de l'any amb un primer per a Espanya, trobat per en Jason Moss a sa Barrala, concretament una calandria bimaculata (Melanocorypha bimaculata), que sense cap dubte és l'observació Mega de l'any, un registre excepcional, d'un aun que estava amb un grup d'aloses. 

Però es que desembre ja va començar amb una super observació, casi tan important com la calandria i que era un primer per a les Illes Balears, concretament un hortolà de capblanc o de Gmelin (Emberiza leucocephala) trobat per en Juanjo Bazán a  la vall d'Orient, sedimentat amb un grup d'aproximadament 15 o 20!!!! hortolans grocs (Emberiza citrinella), l'ocell es va deixar veure molts de dies i per gairebé tots els observadors que varen pujar a Orient.

Però a més a més, a Formentera ens va sorprendre la noticia de l'arribada d'un Pioc!!! (Otis tarda), trobat a un camp per un caçador i que esta fent les delícies dels formenterencs.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa.

Vos esperam al nou Big Year 2021.

La bomba del 2020 és aquesta calandria bimaculada (Melanocorypha bimaculata) vista a sa Barrala el darrer dia de l'any i que és un primer per a Espanya (Foto Jason Moss).

Fins al darrer dia de l'any, aquest hortolà de cap blanc (Emberiza leucocephala) ha estat la gran atracció de l'any, és un primer per a les Illes i es deixa veure a la vall d'Orient (Foto JJ. Bazán).

I tot i que sembla que no la sumat cap participant al Big Year, aquest pioc salvatge (Otis tarda) ha estat la gran sorpresa, per la seva arribada a la petita illa de Formentera (Foto Roger Cases).

Classificació Big Year novembre 2020

Novembre termina, acaba la migració definitivament i esta a punt d'acabar el Big Year 20, amb la mateixa tònica, temperatures altes, sequera i anticicló, cosa que sembla no facilita gens l'aturada dels ocells migrants ni la "caiguda" de grans quantitats d'ocells per fortes tempestes.

Tampos novembre a duit grans modificacions, potser la lluita per la segona i tercera posicions a les dues categories. Queden només 30 dies, però hi ha moltes espècies, tot i que la majoria són escases i difísils de veure.

Al novembre no hi ha hagut massa ocells rars, s'ha seguit veient algun hortolans grocs (Emberiza citrinella) i una cigonya negra (Ciconia nigra) que sembla haver.se quedat a passar l'hivern al Pla de Cúber.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

La cigonya negra (Ciconia nigra) que sembla haver quedat a Cúber  (Foto J. Manchado).

Un dels 5 hortolans grocs (Emberiza citrinella) vists a la finca de Galatzó (Foto Biel Bernat).

Classificació Big Year octubre 2020

Octubre ha acabat tal com es va iniciar, temperatures altes i anticicló i en general pocs ocells i gens de pluges a la major part de les illes. La migració està molt avançada i comencen a arribar els ocells que passaran l'hivern aqui, tot i que encara de forma tímida.

Com als darreres mesos, les classificacions han vist pocs canvis, amb una certa consolidació de les posicions prèvies, confirmant-se una estreta lluita per els 2 llocs del podium. Els dos mesos finals de fred decidiran i segurament ara al novembre es decidirà bona part de les classificacions finals.

El que si és octubre, sense dubte, és el millor mes per a trobar ocells rars, i així ha estat; la llista és llarguíssima i es fa difícil triar la raresa del mes, tot i així estaria entre 4 hortolans menuts (Emberiza pusilla) a Cabrera o un pela-roques (Tichodroma muraria) a sa Dragonera; però es que a més a més hem tingut 3 o 4 cigonyes negres, varis mussols emigrants, 3 llambritges de bec vermell, un passerell carminat, un totoliu, 1 cucui reial, 3 hortolans grocs, varis ull de bou de dues retxes i moltes altres espècies tot i que no tan rares. També un pelicà rosat a Menorca, tot i que sembla que escapat de colònies en semi llibertat del sud de França.

Moltes rareses, algunes realment espectaculars i d'aqueixes que valen un món.

Si trobau alguna errada o no hem encertat en els apartats que cadascú participa, però ja ens ho anireu dient i així com passin els mesos ho anirem corregint.

Un dels quatre hortolans menuts (Emberiza pusilla) vist a Cabrera (Foto Jason Moss).

Un sorprenent pela-roques (Ticodroma muraria) guaita a la part superior dels penyals de sa Dragonera (Foto Maties Rebassa).